Parque Natural de la Serra Calderona - Comunitat Valenciana

Situació

Espai natural que forma part de l’alineació muntanyosa del Sistema Ibèric. Ubicat entre les províncies de València i Castelló. La serra separa les conques fluvials dels rius Palància al N i Túria i Carraixet al S. El relleu de la serra és accidentat, format per barrancs, puntals i cims. El Carraixet és un dels barrancs més importants de la Calderona, que naix al terme de Gàtova als peus del pic de l’Àguila i desemboca a Alboraia, darrere un recorregut de 52 km.

Declaració de parc natural

Declarat Per la Generalitat Valenciana mitjançant el Decret 10/2002 de 15 de gener.

Extensió

18.019 hectàrees.

Altures

Aquesta serra es desenvolupa principalment per abaix dels 1000 m d’altitud, a excepció de Montemayor, on s’arriba a una cota de 1015m. Altes altures son el Gorgo (907m), Rebalsadors (802m), Oronet (742m) i el Garbí (601m). Al Gorgo s’arriba des de Gàtova i Olocau, sent de gran interès paisatgístic i ecològic. Al cim del Garbí s’accedeix des de les localitats de Serra, Nàquera i Segart, constituint un magnífic mirador sobre les comarques veïnes.

Paisatge

Preciós i variat. Cims rocoses des d’on podem contemplar espectaculars paisatges. Abundants baladres en els barrancs, oliveres, garroferes i ametlers entre altres. És un plaer respirar l’aire pur de les muntanyes, beure de les riques fonts que broten per tot el seu terme, passejar per les seues sense, tot ell replet de pau i tranquil·litat. Destaca el rodeno que caracteritza amb el seu color el bosc de la serra.

Esports

Es pot practicar en contacte amb la natura: senderisme, ciclisme, equitació, espeleologia i escalada.

Ecosistema

Mediterrani de muntanya.

Vegetació

Disposa d’una rica vegetació i d’una variada fauna. Les zones boscoses estan dominats pèl pi blanc. En les parts altes de les muntanyes del terreny Buntsandstein amb abundància de pi de rodeno. Carrascals i surera aïllats en barrancs ombrius. Respecte a les plantes silvestres: el palmito o margalló (única palmera autòctona), romer, tomello, estepa negra, sajolida, espart, coscolla, té de muntanya, arremora, baladre, madrona, llentiscle, mareselva, el breu d’escobes i bruc arbori, etc. I respecte als arbres que hi ha en els cultius, en zones de secà: garroferes, oliveres i ametlers en major part, i també figueres i cirers, i en regadius, tarongers, llimoners i nisprers.

Fauna

Aus com l’àguila cuabarrada, l’astor, l’àguila marcenca i el trepador blau en zones arboredes. I els roquers, el mussol reial i el falcó peregrí en zones rocoses. Per altra part, es pot destacar entre els mamífers el gat montes, la geneta, el javalí, el cabirol i el teixó.

Patrimoni en la comarca

Corresponent a la major part de les civilitzacions que van habitar les nostres terres, des del Paleolític, passant per l’Edat dels Metalls, continuant per la cultura ibèrica amb jaciments en Camp de Túria com el Puntal dels Llops d’Olocau i restos del poblat ibèric de Torrejón a Gàtova. De l’època romana L’Arquet i els forns de la Cargadora a Olocau. És de l’època islàmica de la qual es té major nombre de testimonis, com el castell del Reial situat a la divisòria dels termes de Marines Vell i Olocau. Poblat morisc d’Olla al terme de Marines Vell. La cartoixa de Portaceli i l’aqüeducte medieval a Serra i la Torre de Pardines a Olocau. Es conserven sistemes de rieu tradicionals, basses i aljubs.

Itinerari de la comarca al parc

  • GR-10 trams entre Gàtova i Serra
  • PR-CV 8 Marines-Olocau-Tristán
  • Al Puntal dels Llops
  • A Torrejón
  • Al castell del Real
  • Senda morisca d’Olla
  • Al castell de Serra
  • Ruta de Portaceli
  • Al mirador del Garbí
  • Font de l’Or i Pi del Salt
  • Trinxeres del Cabeç Bord
  • Molins de Gàtova
  • Pujà al Gorgo
  • Al pic de l’Águila

A més d’altres rutes locals pèls municipis de Gàtova, Marines Vell, Nàquera, Olocau i Serra.Pàgina del parc

Página del parc