Náquera

Volver a inicio

escudo de naquera

Población: 6087 (INE 2016)

Superficie: 38,7 km²

Altitud casco urbano: 242 m

Densidad: 158 hab/ m²

Gentilicio: Naquerano/a

 

Els orígens

Els orígens de Nàquera es remunten a la prehistòria. Diferents jaciments arqueològics ens mostren l’evolució de la població. Les troballes més antigues daten de l’època paleolítica, malgrat que d’esta època són troballes aïllades, el mateix que per a l’època eneolítica. Ja en el bronze trobem diferents jaciments de major importància que confirmen que la muntanya de Nàquera estava habitada en este moment. Entre els diferents jaciments conservats, situem els Jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal del Moros entre altres i nombrosos jaciments de menor importància. Encara que puga paréixer estrany, no s’han trobat jaciments d’origen ibèric, encara que hi havia una teoria que situava una necròpolis ibèrica en la pujada a l’actual ermita, però d’este no ens ha arribat cap vestigi pel que es troben davant teoria sense confirmar. En època romana trobem nous jaciments. D’esta època s’han trobat diversos vestigis en el nucli urbà que podrien avalar la teoria que el nucli de població actual sorgix ja en època romana.

cuco-de-massapedro

L´época Islámica

Una altra teoria sobre l’origen de població actual, el en l´època islàmica. Esta època és una gran desconeguda per a la història de la població. De la Nàquera islàmica se sap més prompte poc. Es desconeix quin era el seu règim econòmic, i social. Se suposa que Nàquera es basava en una agricultura de secà amb xicotetes hortes de regadiu i d’arbres fruiters. Es podria dir que els habitants de Nàquera eren propietaris de xicotets terrenys i que no depenien de cap senyor, per la qual cosa havien de pagar impostos directament a l’estat. El que si es clar, és que Nàquera era una alqueria de xicotetes dimensions, no més de 40 cases. D’època islàmica no han quedades restes, excepte un cementeri islàmic situat en l’actual passeig de la Delícies i que s’ha anat arrasant quasi per complet conforme s’ha anat construït en esta zona.

aljub naquera

L` època medieval i moderna

En el 18 d’abril de 1237, l’alqueria de Nàquera va ser concedida a Egidio d’Atrosillo, per part de Jaume I amb la finalitat que el recolzara en la conquista de València. Este va ser el primer senyor de Nàquera. D’ell, l’alqueria va passar a les mans de Gil Martínez d’Enteza, després d’haver casat amb la filla del primer, Mallada d’Atrosillo. L’any 1414 passa a mans de la família Catlar, qui va mantindre en el seu poder el senyoriu fins a l’any 1446, any en què passa a la família Roig de Corella. L’any 1574 mor Margarita Roig de Corella sense descendència directa, la qual cosa fa que el senyoriu passe a les mans d’Ana Pardo de la Casta qui es va casar amb Francisco Figuerola Claramunt canviant així al llinatge dels Figuerola. Durant este període, els habitants de Nàquera seguixen sent per complet musulmans. Després de la reconquista i durant la primera etapa cristiana, el tamany de Nàquera diversa però no supera mai les 20 cases. Els habitants seguixen vivint de l’agricultura i la ramaderia. Encara que el nucli de població actual ja s’haja ocupat en èpoques anteriors, no és fins este moment quan es definix completament. De l’estructura de població d’este moment es coneixen la ubicació de l’antic castell, molí i església.

L’expulsió dels moriscos, al voltant de 1609, suposa per a Nàquera una ruptura traumàtica, ja que va quedar despoblada quasi per complet i va haver de ser repoblada per part de senyor ja que veia com disminuïen les seues rendes. Desconeixem la data exacta que es va tornar a canviar el llinatge dels senyors de Nàquera, però va ser prop de l’any 1757, quan a la mort de José Figuerola i Blanes passa a mans de Josefa Boil i Figuerola, del llinatge dels Marquesos de Boil.

Després de diferents enfrontaments entre els habitants de Nàquera, els que intentaven aconseguir un augment de les seues llibertats, i els distints marquesos de Boil, l’any 1908 es liquiden definitivament els drets del Marqués de Boil. Nàquera durant este llarg període de temps sofrix un augment de la població passant d’al voltant de 20 cases a més de 130 l’any 1818.

Durant esta època, va seguir sent un poble amb una economia basada en una agricultura de secà, i en la ramaderia, com ho demostra la construcció del bovalar a mitjan segle XVIII. També va ser important per a l’economia del municipi l’explotació de les diferents pedreres del terme municipal, com són les pedreres de Marbre, les de rodeno (pi del Salt), o les d’algeps (Algepsars). La presència de Nàquera va destacar en la guerra de la independència, on hi havia una guarnició espanyola encarregada de tancar el pas d’Alcalà. La participació de Nàquera en la guerra carlina també és destacada, com ho demostra la documentació de l’arxiu municipal.

corral-de-moliner

El segle XX

bunker naquera
Pagina web: www.naquera.com

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies